1. |
La cursa
03:38
|
|||
Tres, dos, u, la cursa ha començat
i participar no és l'important.
No hi ha regles, tot està permès:
ara, ja eres un més
Oblida tots els teus principis,
tots els teus valors.
Ací ningú no va a ajudar-te;
no, a canvi de res.
Tot té un preu
Açò és real, no és cap simulacre.
Ara, demostra el que has aprés:
agafa-ho tu o ho agafarà un altre.
Aquesta és la llei del més fort,
ja no és cap simulacre
Tens quatre segons per decidir
quin és el teu paper diví.
Dis-me que collons està passant,
crec que no estic capacitat!
Oblida't de tots aquells somnis
que vas tindre ahir...
Diuen que està prohibit somiar
perquè això és perdre el temps.
És pel teu bé!
Açò és real, no és cap simulacre.
Ara, demostra el que has aprés:
agafa-ho tu o ho agafarà un altre.
Aquesta és la llei del més fort,
ja no és cap simulacre
|
||||
2. |
Límits
03:34
|
|||
Si poguera encontrar paraules
per a fer-te desaparèixer,
tot seria com tornar a néixer.
Si poguera somiar en veure
que has pagat la teua condemna,
comprendries que no em fas cap pena.
Qui sap si he al•lucinat?
Qui sap si és el deliri,
que se’m riu a la cara?
Qui sap si he travessat
eixa línia invisible
que només tu pots veure?
No és culpa meua si no saps diferenciar
quins són els límits de la raó.
No es culpa meua si et fa mal la veritat
tota eixa ràbia prompte o tard ha d’explotar.
Ara l’odi és una exigència
que, amb urgència, al teu cos devora.
Pots sentir com l’amor t’abandona
I, si creus que et paga la pena,
actuar com una xiqueta.
Prompte, el temps et donarà l’esquena!
Qui sap si he al•lucinat?
Qui sap si és el deliri,
que se’m riu a la cara?
Qui sap si he travessat
eixa línia invisible
que només tu pots veure?
No és culpa meua si no saps diferenciar
quins són els límits de la raó.
No es culpa meua si et fa mal la veritat
tota eixa ràbia prompte o tard ha d’explotar.
|
||||
3. |
Cop d'ull
03:41
|
|||
No és gens fàcil d’explicar
què és el que em passa pel cap.
Per això, m’he acostumat
a conviure en soledat.
No sé si sóc jo o són ells
qui està boig i qui té seny.
Per això m'he acostumat
a tancar-me en forrellat
No ho entenc,
no ho entenc
Però jo no sóc com ells...
No ho entenc,
no ho entenc
I tampoc vull entendre-ho!
Un cop,
un cop,
Un cop. Només, un cop d'ull.
Tots creuen saber el que sent,
però ningú mai no m'ha comprés.
Per què m'has de jutjar
si jo a tu mai no t'he jutjat?
És tan fàcil d’observar
subjectivament el món...
Creus que tens La veritat?
Sols tens una percepció!
No ho entenc,
no ho entenc
Però jo no sóc com ells...
No ho entenc,
no ho entenc
I tampoc vull entendre-ho!
Un cop,
un cop,
Un cop. Només, un cop d'ull.
Tots creuen saber el que sent,
però ningú mai no m'ha comprés.
Per què m'has de jutjar
si jo a tu mai no t'he jutjat?
Mai t’he jutjat
només amb un cop d'ull
Un cop,
un cop,
Un cop. Només, un cop d'ull.
Tots creuen saber el que sent,
però ningú mai no m'ha comprés.
Per què m'has de jutjar
si jo a tu mai no t'he jutjat?
Mai t’he jutjat...
|
||||
4. |
El secret
04:20
|
|||
Si he d'esperar que tu te'n vages,
si he d'arrancar-me la llengua a mossos,
si he de callar cada cop que parles,
ves-te'n a fer la mà!
Si he de morir molt abans de nàixer,
si he de lluitar contra els meus desitjos,
si he de donar-te per tot les gràcies,
ves-te'n a fer la mà!
Deixa’m entrar.
Deixa’m entrar.
Tu i jo només.
Tu i jo només.
Deixa’m entrar.
Tu i jo només.
Serà el nostre secret!
Necessite poder escapar.
Necessite estar amb tu.
Pot ser l'ultima oportunitat
potser ja m'haja vençut
tota aquesta pressió...
potser ja m'haja vençut
tota aquesta pressió!
Si he de dubtar cada cop que actue,
si he de sentir-me com una merda,
si he de baixar cada cop que puges,
ves-te'n a fer la mà!
Si he de triar entre tu i la resta,
si he de quedar-me sempre amb les ganes,
si he de fingir que estic fet de pedra,
Ves-te'n a fer la mà!
Deixa’m entrar.
Deixa’m entrar.
Tu i jo només.
Tu i jo només.
Deixa’m entrar.
Tu i jo només.
Serà el nostre secret!
Necessite poder escapar.
Necessite estar amb tu.
Pot ser l'ultima oportunitat
potser ja m'haja vençut
tota aquesta pressió...
potser ja m'haja vençut
tota aquesta pressió!
Tota aquesta pressió...
Tota aquesta pressió
no la puc suportar!
Necessite poder escapar.
Necessite estar amb tu.
Pot ser l'ultima oportunitat
potser ja m'haja vençut
tota aquesta pressió...
potser ja m'haja vençut
tota aquesta pressió!
|
||||
5. |
L'escletxa
03:24
|
|||
Vull satisfer el meu instint,
assaborir un altre triomf,
per oblidar que existim.
Sols per morir-nos a poc a poc.
Vull saber que, dins de mi,
existeix algun desig,
per oblidar que existim.
Només per morir...
Tant costa d’admetre?
Fa temps que ens hem desviat.
Fa temps que l’aigua ens arrossega
a un final desesperat.
A aquest pas,
demà el sol ja no eixirà.
Demà l’escletxa es farà gran,
més gran, més gran, més gran...
I ja no podrem fer res!
I si algun cop vaig dubtar,
va ser només per un instant.
A mi, no em cal... És de covards.
Jo ja no aprenc dels meus errors!
Si cal, signaré un paper,
sense veure el que hi ha escrit.
A mi, no em cal... És de covards.
Jo ja no n’aprenc...
em costa d’admetre-ho!
Fa temps que ens hem desviat.
Fa temps que l’aigua ens arrossega
a un final desesperat.
A aquest pas,
demà el sol ja no eixirà.
Demà l’escletxa es farà gran...
Ja no podrem fer-ne res!
Què vas fer?
No hi ha cap secret:
Quan no et saps el teu paper,
tot surt tan malament...
Vas pensar després d’actuar.
Què vas fer?
No hi ha cap secret:
Quan no et saps el teu paper,
tot surt malament...
Vas pensar després d’actuar.
L’escletxa es fa gran...
I ja no podrem fer res!
|
||||
6. |
La caixa de cristall
03:36
|
|||
La vida és una lliçó
sense sentit.
Sempre volem tindre més,
mai en tenim prou.
Has de defendre els teus drets,
sense dubtar.
Però, sense obligacions;
d'això, no en tens!
Ara que ho comprenc, preferiria oblidar;
Potser, la ignorància ens done la felicitat.
Ara que el misteri no és més que un fràgil cristall
Ja no és el mateix!!!
Sempre donant-me consells
que no volem.
Intente no fer-los cas.
No callen mai
No ens han deixat ni triar
la direcció.
Només espere mai ser
com eres tu.
Ara que ho comprenc, preferiria oblidar;
Potser, la ignorància ens done la felicitat.
Ara que el misteri no és més que un fràgil cristall
Ja no és el mateix!!!
Quin sentit té?
Quin sentit té?
Si ja sabem d'on venim i on anem.
Quin sentit té?
Quin sentit té?
Si hui per hui tot es pot vendre i comprar
És trist saber
On anirem
Dintre d'un temps
No ho vull saber
No ho vull saber!!!
Ara que ho comprenc, preferiria oblidar;
Potser, la ignorància ens done la felicitat.
Ara que el misteri no és més que un fràgil cristall
Ja no és el mateix!!!
|
||||
7. |
Tot el que no vaig fer
02:45
|
|||
No és encara el moment.
Per què t’acomiades
si no vols que res d’açò acabe?
I, en un tres i no res,
quan mires enrere,
tens por de no tornar-la a veure.
Com m’alegra saber
Que, en tot aquest temps
he après a fingir que t’odiava.
Preferisc no pensar
que et trobe a faltar
i encara no t’he dit ni adéu.
Vull que el temps s'ature
per fer tot el que no vaig fer.
Passejant per la nit,
tots els llums es moren.
De sobte, m’he quedat a soles!
Ara, on me n’aniré
si, siga com siga,
només veig carrers sense eixida?
tractaré de pensar
que ja n’estic fart;
que arriba el moment que esperava.
Però, jo sé que estaré,
la resta del temps,
pensat en tot el que no vaig fer.
Vull que el temps s'ature
per fer tot el que no vaig fer.
Vull fer tot el que no vaig fer!!!
Vull fer tot el que no vaig fer!!!
|
||||
8. |
Ara que tots dormen
03:47
|
|||
Ara que tots dormen,
torne a recordar
-qui ho anava a dir?-
que prompte o tard s'ha d'acabar.
Com m'agradaria
tornar al moment
quan, de sobte, tot
va començar a canviar
Queda’t amb mi...
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir.
Tot allò que vam ser,
que vam ser...
Ara que tots dormen,
torne a recordar
-qui ho anava a dir?-
que prompte o tard s'ha d'acabar.
I no és fàcil.
No és fàcil!
Ara que el perdó no és una opció,
jo et demane,
et demane.
Queda’t amb mi...
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir.
Tot allò que vam ser,
I en els carrers
ens trobarem,
fingint que ací
no ha passat res.
I en els carrers
ens trobarem...
On tot va començar,
on tot es va acabar...
Quina contradicció!
Potser, ja mai més
res serà el mateix.
Som tan pareguts...
Tan diferents!
Compartint arrels,
compartint la llar,
ara tot és gel.
És tot el que ha quedat
Queda’t amb mi...
Almenys, per una estona
Almenys vull recordar-te
tot allò que ens va unir
Almenys, per una estona
Almenys per recordar-te
tot allò que ens va unir.
Tot allò que vam ser
Tot allò que vam ser
|
||||
9. |
Raons
03:04
|
|||
La història es repeteix.
Cau pel seu propi pes:
promeses amb paròdia
es l'únic que se sent.
Un sentiment frustrat,
un poble soterrat...
La memòria es torna cega
i sols queda l'oblit.
Que bé que s'està a casa
La societat em cansa...
Done gràcies a la distància.
Sols badalle i badalle
Sols m'amague i em calle!
Quantes vegades hem de perdre
per sentir-nos vençuts?
T'has conformat amb el silenci?
No és suficient!
Quantes raons caldrà exposar
per fer obrir els teus ulls?
T'has conformat amb el silenci?
I això no és suficient!
Paisatge destruït.
Pa i circ com a únic fruit.
Pensar està mal vist.
Compra i ves-te'n al llit!
Cultura delirant
no ens dona de menjar
el lladre és elogiat;
el mestre, menyspreat.
Identitat descalça...
No aguante més la farsa:
un sistema que s'abalança
i, quan ve, a tots ens alcança;
quan ve, a tots alcança.
Quantes vegades hem de perdre
per sentir-nos vençuts?
T'has conformat amb el silenci?
No és suficient!
Quantes raons caldrà exposar
per fer obrir els teus ulls?
T'has conformat amb el silenci?
I això no és suficient!
Tanta passivitat
es contàgia com la pesta.
Pots trobar la immunitat
alçant la veu.
Tens la, tens la veu!!!
Per trobar la immunitat,
tens la veu, tens la veu!!!
Contra la passivitat...
Tens el que creus!!!
|
||||
10. |
Un pas en fals
03:14
|
|||
La història que ara escoltes
ja deus haver-la sentit.
No es tracta de cap conte
amb un final feliç.
Diuen que estava a soles
fins que ella va venir.
Li va mostrar un món que
mai no havia vist.
Desitjant que, almenys
la meitat, fos de veres,
per no anar mai més
per dreceres de pedres,
soterrant la por
a cent metres baix terra,
netejant la pols del cor
Vius una mentida.
No ho saps, però vius una mentida.
Tan gran, que encara ni l’has vista!
Sort que vius amb la ignorància
que t’ofega en l’arrogància.
Prompte ja ho veuràs tot clar!
Un dia una tempesta
de núvols va emplenar
tots els racons d’aquesta
falsa realitat.
Mirant al buit recordes
què diu eixa cançó:
La fi és l’únic amic...
Li dones la raó.
Et sents enganyat
per les noves dreceres.
No et vas adonar
que eren plenes de pedres.
No pots reaccionar;
només, deixar-te caure.
La caiguda et curarà!
Vius una mentida.
No ho saps, però vius una mentida.
Tan gran, que encara ni l’has vista!
I si la terra promesa
està a un sol pas de la tristesa,
no vull arriscar-me
a fer un pas en fals.
Vas dir que era jo!!!
Vas dir que era per sempre.
|
||||
11. |
Adéu-siau
03:26
|
|||
Deixa'm sol,
que tinc por
de tot fer-ho malament.
Preferisc
viure trist
a tastar el meu fracàs.
No vull res
dels demés
ja tinc prou amb mi mateix!
Si tinc sort,
dins del got
trobaré la solució.
Tants anys per descobrir
que açò no és cap simulacre!
Ningú no em va avisar,
però encara queda temps.
Sempre estàs esperant
el que no arriba mai.
Almenys, l'ultim moment
gaudeix abans que tot s'acabe.
Ja no em cal
recordar
que és tot el que no vaig fer
perquè, almenys,
tu em comprens:
tots els tontos tenen sort!
Ara, els conceptes que no entenc
me'ls invente en un moment.
Ja no n'importa si esbrineu
que sóc més lleig del que pareix.
Tants anys per descobrir
que açò no és cap simulacre!
Ningú no em va avisar,
però encara queda temps.
Sempre estàs esperant
el que no arriba mai.
Almenys, l'ultim moment
gaudeix abans que tot s'acabe.
Sempre estàs esperant
el que no arriba mai.
Almenys, l'ultim moment
gaudeix abans,
gaudeix de tot,
mai no és massa tard per començar.
Sempre estàs esperant...
|
Streaming and Download help
If you like Inèrcia, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp