1. |
La llavor del canvi
02:28
|
|||
|
Vull ser el teu coratge
quan et tremole el pols,
trencarem totes les barreres.
Vull ser, vull ser,
vull ser la teua veu,
sembrarem la llavor del canvi
a l’escenari.
Sembla que arriba l’hora de tombar
esta decadència,
tria que el compte enrere ha començat,
ja ha començat.
Vull ser l’alternativa
que tant necessitem,
l’opció que millore el silenci.
Vull ser, vull ser,
vull ser el teu somriure
abans del nostre últim adéu.
Sembla que arriba l’hora de tombar
esta decadència,
tria, que el compte enrere ha començat,
t’estaré esperant.
I ara quan tanque els ulls,
només et veig a tu.
M’agrada imaginar
que tot es pot canviar
només tancant els ulls.
|
||||
2. |
Doble o res
03:19
|
|||
|
Tu dius que ja està tot perdut,
jo dic “som a punt de guanyar”.
Tu dius que no t’escolte mai,
jo dic “no em deixes opinar”.
Mira'm als ulls, mira'm als ulls,
vas perdre l'oportunitat.
Tu dius que em done per vençut,
jo dic ”només vull doble o res”.
Només oh!
Només oh!
Només, només vull doble o res!
Tu dius que et demane perdó,
jo dic ”no he fet res malament”.
Tu dius que ja hem perdut el nord,
jo dic que encara ens queda el sud.
Mira'm als ulls, mira'm als ulls,
vas perdre l'oportunitat.
Tu dius que em done per vençut,
només vull doble o res.
Només oh!
Només oh!
Només, només vull doble o res!
Si he perdut el temps
tractant d’encontrar-te,
si he hagut de pujar
més enllà dels cims del món,
per tornar a caure.
Si he perdut el temps
tractant d’encontrar-te,
l’aprofitaré com si fos l’últim segon
com si fos l’últim segon.
|
||||
3. |
L'horitzó
03:25
|
|||
|
Són l’experiència i els errors
els millors mestres,
és aprendre per viure i viure per aprendre.
Si som constants,
descobrirem la diferència
entre intentar-ho i aconseguir-ho.
I temps al temps,
vorem qui sura i qui s’ofega ,
en aquest mar
només un nàufrag pot quedar.
Quan em vas dir que no
vaig vore en un segon
la importància del sí.
Hem pintat la tempesta
d’esquenes a l’horitzó
però ja hem girat el cap
i t’he trobat triant els nous colors
encarats a l’horitzó.
Ho volem tot i ho volem ja,
sense mentides,
ser realista és demanar-hi l’impossible.
Som viatgers
que perseguirem els nostres somnis
fins a agafar-los, fins a abraçar-los.
I és que en cas de necessitat
s’aprén de pressa,
no confonguem estar bé
amb no estar malament,
no queda una altra opció,
hem pres la decisió,
la de no oblidar mai.
Hem pintat la tempesta
d’esquenes a l’horitzó
però ja hem girat el cap
i t’he trobat triant els nous colors
encarats a l’horitzó.
Quan et vaig dir
que ara ja no t’estime com abans,
volia dir que ara encara t’estime més.
Quan et vaig dir
que no tenim ningun lloc on anar
vas recordar-me
que els carrers són nostres.
|
||||
4. |
Canta
04:04
|
|||
|
Vull tornar a confiar,
canviar el final,
vull tornar a confiar en tu.
Vull aprendre a volar,
caure em dóna igual,
vull aprendre a volar més alt que mai.
No esperes que em rendisca,
no esperes que em conforme
amb el que et sobre.
Si apretes més les garres,
si apretes més la corda,
no dubtes que jo estiraré amb més força.
Canta a cau d’orella
paraules de cotó,
canta a cau d’orella,
som més que una cançó.
He comprés que els teus temors
de pluja i cartó,
he comprés que els teus temors
són meus.
He intimat amb la foscor de la teua nit,
he intimat amb la foscor i he vist la llum.
No esperes que em rendisca,
no esperes que em conforme
amb el que et sobre.
Si apretes més les garres,
si apretes més la corda,
no dubtes que jo estiraré amb més força.
Canta a cau d’orella
paraules de cotó,
canta a cau d’orella,
som més que una cançó.
Hem desafiat l’espai i el temps,
hem desafiat l’espai i el temps.
Hem desafiat l’espai,
nosaltres som qui posa els límits.
Hem desafiat el temps,
nosaltres som qui posa els límits.
Canta a cau d’orella
paraules de cotó,
canta a cau d’orella,
som més que una cançó.
La cançó que mai s’acaba,
la cançó que mai no oblides,
la cançó que no pots esborrar
del teu cap.
|
||||
5. |
Papallones
03:11
|
|||
|
Cau la nit de sobte
i no vol tornar a casa mai més,
ja sap el que li espera
i ella no té la culpa de res.
Els seus ulls semblen trets
d’altra època perduda en el temps,
ella és la xiqueta de la mirada trista,
sabràs qui et dic.
No suporta la nostàlgia de futur.
T’he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta’t aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere.
On són les papallones
de les que tothom parla, on són?
Ella preferiria
que el seu únic problema fos l’amor.
No suporta la nostàlgia de futur.
T’he vist marxar,
i sé que no penses tornar,
emporta’t aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.
No estic trist, només vull pensar
que la distància no és més que un mirall.
No estic trist, només vull esborrar
aquell instant en què em soltares la mà.
T’he vist marxar,
I sé que no penses tornar,
emporta’t aquesta cançó
i quan cregues que ja no pots més,
no oblides la teua cançó.
Hui la pluja caurà
com llàgrimes en els teus ulls,
i quan cregues que ja no pots més,
no mires enrere, no.
|
||||
6. |
Un nou començament
03:29
|
|||
|
Quan no tens res pel que lluitar
no estàs preparat per créixer, créixer.
Quan no tens llàgrimes als ulls
no estàs preparat per riure, riure.
Vull recórrer les sendes salvatges,
allunyar-me mar endins.
Hui seré un pinzell
per a cobrir-te la tristesa de colors,
comprovar que amb la nostàlgia
no es pot ajornar el demà.
Hui m’agradaria que el comiat entre tu i jo
poguera ser un nou començament.
Quan res no és com t’esperaves
és l’hora de fer un canvi, canvi.
Quan creus que en compte d’avançar-hi
no has fet més que donar voltes, voltes.
Vull recórrer les sendes salvatges,
convertir hiverns en primaveres.
No m’esperes, vull estar a soles,
allunyar-me mar endins.
Hui seré un pinzell
per a cobrir-te la tristesa de colors,
comprovar que amb la nostàlgia
no es pot ajornar el demà.
Hui m’agradaria que el comiat entre tu i jo
poguera ser un nou començament.
El nostre comiat, un nou començament!
|
||||
7. |
Caminant entre elefants
03:16
|
|||
|
Hem despertat de l’estat de letargia
deixant enrere un hivern immortal,
hem caminat entre elefants
amb por que no ens trepitjaren,
i ara som l’ocell
que escapa de la gàbia per a veure el món
per tornar i canviar des de baix
tot allò que semblava malalt,
amb la determinació del més valent
i amb la fràgil poesia d’un altre temps,
amb tota la ràbia de l’època moderna,
d’on som, del nostre racó,
farem de l’estima la nostra rutina
i d’aquesta ferida que mai cicatritza
el far que ens guia.
Il·luminant com mai la nit del temps,
amb art disparem el demà,
la seva gàbia caurà.
Alliberant la força per moments
la història és guerra
i nosaltres els nous soldats.
Corruptes, fills de putes,
tontos del cul, inútils, porcs!
Anàveu donant lliçons…
Cara dures!
Mentre saquejàveu el fons públic.
Cara al melic tot el dia,
us importa un “bledó” la misèria
us importa un “bledó” la tristesa
de les mares que no tenen peles
per no poder omplir les neveres.
Il·luminant com mai la nit del temps,
amb art disparem el demà,
la seva gàbia caurà.
Alliberant la força per moments
la història és guerra
i nosaltres els nous soldats.
Vam tocar la llum
de dins les deixalles,
vam tocar el futur
soterrat en els seus calaixos.
Vam somiar molts caps en el punt de mira,
vam somiar un gatell,
un gatell de mentida!
|
||||
8. |
Quan tornem
03:16
|
|||
|
Tornaré, tornaré sense avisar quan,
sense por.
Buscaré, buscaré quina és la llum
que em porte a tu.
Aprendré, aprendré de tots els errors,
del rancor.
Somiaré, somiaré a ser el primer.
I és que no, no!
No em mouré d’ací fins que el temps,
temps!
Em done la raó.
Quan tornem vestirem de blanc
perquè no tenim res a amagar,
només un desig incontrolable.
Quan tornem alçarem el cap
perquè no tenim res a amagar,
només una inèrcia inexplicable.
Pensaré, pensaré el pròxim moviment
en secret.
Esperar, esperar que vingues a mi
és perdre el temps.
Creixeran, creixeran noves direccions
i atzucacs.
S’arriscarem i si perdem no se’n penedirem
I és que no, no!
No em mouré d’ací fins a que el temps,
temps!
Em done la raó.
Quan tornem vestirem de blanc
perquè no tenim res a amagar,
només un desig incontrolable.
Quan tornem alçarem el cap
perquè no tenim res a amagar,
només una inèrcia inexplicable.
I si no es torna a fer de dia,
el vent esborrarà
a poc a poc les velles petjades.
Un nou camí es descobrirà!
|
||||
9. |
Demà
03:32
|
|||
|
Sembla que no arribes,
sembla que te’n vas.
Vull retindre en la retina aquest moment.
Veig el teu somriure,
veig que no és sincer,
tot i així m’enganyaria un altre cop.
Tracte d’agafar-te, tracte d’apretar
però la teua mà
s’enfila entre els meus dits.
Vull que tu m’esperes,
vull que ens retrobem
on les promeses no es trenquen tan sovint.
Qui sap, qui sap
si ens tornarem a vore.
Qui sap, qui sap
potser ja ni te’n recordes.
Qui sap, qui sap
quan tot siga silenci.
Qui sap, qui sap
trencarem tots els secrets d’aquest misteri.
Dis-me on te’n vas,
jo et seguiré,
jo et seguiré.
Dis-me on te’n vas,
només m’importa
el demà.
|
||||
10. |
Oceans
04:24
|
|||
|
Sent la pluja,
sent la pluja i no,
no li importa mullar-se.
Veu la lluna,
veu la lluna i creu
que pot acaronar-la,
curar-la amb les mans
Sent la flama,
sent la flama i no,
no vol que mai s'apague,
que mai s'apague.
Veu l'abisme,
veu l'abisme i no,
no té por de caure,
no té por.
I si ha de tastar, tastar el dolor.
Escriu en un paper la llista dels desitjos,
no pararà fins a poder complir-los,
amb la mirada fixa a l’horitzó.
Ja no li queda gaire temps,
ja no li queda temps.
Mai s’excusa, mai s’excusa i no,
no vol estar a soles, estar a soles.
Ara sembla, ara sembla que,
que tot ha estat un somni
i hui desperta.
I si ha de tastar, tastar el dolor.
Escriu en un paper la llista dels desitjos,
no pararà fins a poder complir-los
amb la mirada fixa a l’horitzó,
ja no li queda temps.
Creu que als oceans més menuts naixeran
les ones més fortes, les ones més grans.
|
||||
If you like Inèrcia, you may also like:
This Could Be Texas
by English Teacher
The UK upstarts' debut veers from sunny, psychedelic folk to bristling post-punk with reckless abandon without ever missing a beat.
go to album
Move To The Trees
by Winter McQuinn
Winter McQuinn mixes soft rock and psychedelic folk for a sound reminiscent of classic pop purveyors like Cut Worms and the Lemon Twigs.
go to album
The Canadian trio's knack for writing bangers plots a steady course through the maelstrom.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 12, 2024
go to album
Backed by a rotating cast of collaborators, the Australian singer-songwriter refines her folk-tinged indie pop sound.
go to album
See the World on Fire
by the Ar-Kaics
On their first new record in six years, the Virginia garage punkers take on the end of the world with the requisite clang and clamor.
go to album
Habibi's garage minimalism has a bit of post-punk, bubblegum, and indie in its DNA, but remains something entirely, coolly their own.
go to album
